{"id":12343,"date":"2022-07-25T18:20:10","date_gmt":"2022-07-25T17:20:10","guid":{"rendered":"https:\/\/fundaciorecerca.cat\/?p=12343"},"modified":"2022-07-25T22:03:24","modified_gmt":"2022-07-25T21:03:24","slug":"el-primer-informe-sobre-lestat-de-la-ciencia-a-catalunya-impulsat-per-lfcri-presentat-avui-a-la-reunio-del-grup-horitzo-dassessors-cientifics","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fcri.cat\/en\/sala-de-premsa\/el-primer-informe-sobre-lestat-de-la-ciencia-a-catalunya-impulsat-per-lfcri-presentat-avui-a-la-reunio-del-grup-horitzo-dassessors-cientifics\/","title":{"rendered":"El primer informe sobre l\u2019estat de la Ci\u00e8ncia a Catalunya, impulsat per l\u2019FCRI, presentat avui a la reuni\u00f3 del Grup Horitz\u00f3 d\u2019assessors cient\u00edfics"},"content":{"rendered":"\n

La consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, ha presidit avui la primera reuni\u00f3 del Grup Horitz\u00f3, l\u2019\u00f2rgan assessor del Govern integrat per una vintena de personalitats de l\u2019\u00e0mbit de la recerca, la innovaci\u00f3 i l\u2019empresa amb la finalitat de debatre i realitzar propostes sobre el disseny de les pol\u00edtiques d\u2019R+D+I de pa\u00eds.<\/p>\n\n\n\n

En la seva intervenci\u00f3, la consellera Geis ha posat en valor la creaci\u00f3 del Grup Horitz\u00f3 i ha dit que aquest comit\u00e8 d\u2019experts \u00e9s \u201cl\u2019avantsala del Consell de Recerca i la Innovaci\u00f3 de Catalunya (CORICAT) que preveu la futura Llei de la Ci\u00e8ncia catalana pendent d\u2019aprovaci\u00f3 despr\u00e9s de l\u2019estiu\u201d. La consellera ha explicat que \u201cels reptes que t\u00e9 la ci\u00e8ncia d\u2019aquest pa\u00eds no podien esperar gaire m\u00e9s. I per aix\u00f2 vam crear el Grup Horitz\u00f3, que haur\u00e0 de comen\u00e7ar a aterrar el que ja ens marca el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Constitu\u00eft pel Govern el passat mes de maig a proposta del Departament de Recerca i Universitats, la primera trobada del Grup Horitz\u00f3 ha servit per reflexionar sobre la situaci\u00f3 del sistema de coneixement del pa\u00eds i plantejar recomanacions per afavorir el seu desenvolupament. En futures reunions de l\u2019ens assessor de l\u2019Executiu catal\u00e0 en mat\u00e8ria de pol\u00edtiques cient\u00edfiques i innovaci\u00f3, els membres del grup avan\u00e7aran en la definici\u00f3 de les l\u00ednies estrat\u00e8giques priorit\u00e0ries en R+D+I i en la redacci\u00f3 d\u2019un document de conclusions amb mesures a contemplar en el marc del desplegament de la futura Llei de la ci\u00e8ncia de Catalunya (LCC), actualment en el darrer estadi de tramitaci\u00f3 parlament\u00e0ria. Tamb\u00e9 aportaran la seva expertesa pel que fa a la identificaci\u00f3 d\u2019\u00e0mbits d\u2019actuaci\u00f3, planificaci\u00f3 i finan\u00e7ament preferents.<\/p>\n\n\n\n

La vintena d\u2019integrants del Grup Horitz\u00f3 ha estat seleccionada entre personalitats rellevants de l\u2019\u00e0mbit de la recerca, la innovaci\u00f3 i l\u2019empresa seguint els criteris d\u2019heterogene\u00eftat d\u2019\u00e0rees de coneixement, paritat de g\u00e8nere i diversitat d\u2019edats i perfils de carrera professional. El grup es mantindr\u00e0 fins a l\u2019aprovaci\u00f3 i el desplegament de la LCC, moment en qu\u00e8 lliurar\u00e0 les seves reflexions a l\u2019\u00f2rgan consultiu previst en la nova llei, el Consell de Recerca i la Innovaci\u00f3 de Catalunya (CORICAT).<\/p>\n\n\n\n

Informe sobre l\u2019estat de la ci\u00e8ncia a Catalunya<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Coincidint amb la primera reuni\u00f3 del Grup Horitz\u00f3, la Fundaci\u00f3 Catalana per a la Recerca i la Innovaci\u00f3 (FCRI) ha fet p\u00fablic l\u2019informe L\u2019estat de la ci\u00e8ncia a Catalunya<\/strong><\/a>, un estudi encarregat des del Departament de Recerca i Universitats per avaluar els principals indicadors del sistema de recerca del pa\u00eds, fer-ne una diagnosi i proposar accions per a la seva millora.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019estudi ha comptat amb l\u2019aportaci\u00f3 de figures de prestigi del sistema universitari i de recerca com ara el president de l\u2019Associaci\u00f3 Catalana d\u2019Entitats de Recerca (ACER) i director de l\u2019IBEC, Josep Samitier, el secretari executiu de l\u2019Associaci\u00f3 Catalana d\u2019Universitats P\u00fabliques (ACUP), Josep M. Vilalta, o la catedr\u00e0tica d\u2019Arquitectura i Tecnologia de Computadors de la UPC i presidenta de la Secci\u00f3 de Ci\u00e8ncies i Tecnologia de l\u2019IEC, Al\u00edcia Casals, entre d\u2019altres.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019informe parteix de l\u2019an\u00e0lisi dels elements clau que han perm\u00e8s Catalunya esdevenir un pol de coneixement i talent a Europa al llarg de les dues darreres d\u00e8cades, tant en la recerca cient\u00edfica desenvolupada a les universitats com en els centres de recerca, grans infraestructures cient\u00edfiques i parcs cient\u00edfics del pa\u00eds. Aix\u00ed mateix, tamb\u00e9 posa l\u2019atenci\u00f3 en les mesures que caldria introduir al sistema de coneixement per garantir la continu\u00eftat dels indicadors de qualitat cient\u00edfica i capacitat de captaci\u00f3 de fons competitius de recerca, en aspectes com ara l\u2019increment de la inversi\u00f3 p\u00fablica i privada en R+D+I, el suport a la carrera professionals dels investigadors o la millora en l\u2019\u00e0mbit de la transfer\u00e8ncia i la innovaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed, l\u2019informe destaca com a principals punts forts del sistema de recerca catal\u00e0 el seu dinamisme, tant pel que fa a la publicaci\u00f3 cient\u00edfica com a la gesti\u00f3 de projectes de recerca i la formaci\u00f3 de personal investigador. Tamb\u00e9 posa en valor la capacitat del sistema catal\u00e0 de captaci\u00f3 de fons competitius espanyols i europeus, i el fet que les pol\u00edtiques de recerca endegades fa 25 anys han perm\u00e8s que Catalunya sigui reconeguda internacionalment com un pol de coneixement i talent. El document posa tamb\u00e9 en valor cinc condicions de contorn favorables a l\u2019ecosistema de recerca com s\u00f3n l\u2019aprovaci\u00f3 del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement (PN@SC), la recuperaci\u00f3 d\u2019una conselleria de Recerca i Universitats, l\u2019estrat\u00e8gia europea de l\u2019European Green Deal, els projectes Next Generation i la futura Llei de la Ci\u00e8ncia catalana.<\/p>\n\n\n\n

En els aspectes per a millorar, el treball alerta de l\u2019envelliment de les plantilles de personal docent i investigador, la dificultat dels joves per iniciar i consolidar una carrera cient\u00edfica i la m\u00e9s que dif\u00edcil conciliaci\u00f3 familiar i laboral, que afecta sobretot al talent femen\u00ed. Aix\u00ed mateix, es pronuncia a favor d\u2019internacionalitzar m\u00e9s les plantilles i fomentar la captaci\u00f3 i retenci\u00f3 de talent internacional. En l\u2019aspecte del finan\u00e7ament, l\u2019informe posa en l\u2019\u00e8mfasi en la necessitat d\u2019incrementar substancialment la inversi\u00f3 p\u00fablica i privada en R+D+I, ara mateix per sota dels indicadors de la mitjana europea.<\/p>\n\n\n\n

La consellera Geis ha remarcat \u201cl\u2019estancament i d\u00e8ficit d\u2019efectius derivat de l\u2019envelliment de les plantilles, amb 53 anys de mitjana, la manca de mobilitat entre agents del sistema durant la carrera universit\u00e0ria, la dificultat en l\u2019inici i la consolidaci\u00f3 de la carrera investigadora i la p\u00e8rdua de talent femen\u00ed, el 42% del personal docent investigador actual\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Geis ha incidit tamb\u00e9 en el fet que l\u2019estudi detecta \u201cuna manca d\u2019agilitat i autonomia en la gesti\u00f3 de l\u2019R+D, una creixent burocratitzaci\u00f3 en els procediments i una manca de sinergies entre la recerca p\u00fablica i la ind\u00fastria<\/p>\n\n\n\n

El treball tamb\u00e9 posa \u00e8mfasi en l\u2019adequaci\u00f3 d\u2019iniciatives transcendents per al progr\u00e9s del sistema catal\u00e0 de coneixement, ja en desplegament i que apliquen gran part de les propostes suggerides, entre les que es compten l\u2019aprovaci\u00f3 de la Llei de la Ci\u00e8ncia de Catalunya, l\u2019augment del pressupost per a pol\u00edtiques cient\u00edfiques del Departament de Recerca i Universitats o el desplegament per part del Govern dels acords consensuats en el marc del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement (PN@SC).<\/p>\n\n\n\n

Principals dades del sistema catal\u00e0 de coneixement<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019Acord de Govern per a la present legislatura fixa l\u2019objectiu d\u2019arribar a una inversi\u00f3 global en R+D+I del 2,12% del PIB catal\u00e0 en cinc anys, en compliment de les conclusions del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement (PN@SC). Aquest increment s\u2019assolir\u00e0 augmentant el percentatges de despesa tant p\u00fablics com privats, passant la inversi\u00f3 p\u00fablica del 0,58% al 0,75% i la privada del 0,94% a l\u20191,37%. Amb aquest objectiu, l\u2019actual pressupost del Departament de Recerca i Universitats ja ha increment un 43% el finan\u00e7ament en pol\u00edtiques de recerca, amb 292 MEUR.<\/p>\n\n\n\n

El sistema catal\u00e0 de recerca est\u00e0 integrat per m\u00e9s de 30.000 investigadors (un 39% s\u00f3n dones) que desenvolupen la seva feina en alguna de les 12 universitats, 39 centres CERCA i 17 del CSIC presents a Catalunya. L\u2019ecosistema de recerca el conformen 1.744 grups de recerca, dues grans infraestructures (Sincrotr\u00f3 Alba i superordinador MareNostrum) incloses entre les 11 instal\u00b7lacions cient\u00edfiques i t\u00e8cniques singulars (ICTS) reconegudes per l\u2019Estat, 16 parc cient\u00edfics i tecnol\u00f2gics, a m\u00e9s de 1.900 start-ups i 326 spin-offs.<\/p>\n\n\n\n

La recerca catalana a Europa<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Pel que fa a la particpaci\u00f3 de la recerca catalana a Europa, cal destacar que amb un 1’5% de la poblaci\u00f3 europea, Catalunya produeix el 3’7% de les publicacions cient\u00edfiques. Igualment, Catalunya \u00e9s el segon pa\u00eds de la UE en captaci\u00f3 d\u2019ajuts als investigadors excel\u00b7lents del Consell Europeu de Recerca, per mili\u00f3 d\u2019habitants, en el per\u00edode 2007 \u2013 2020, i el sistema catal\u00e0 de recerca va captar 1.583 MEUR dels fons H2020 (2014-2020) de la UE, que representen el 2’5% del programa H2020, molt per sobre del pes que t\u00e9 Catalunya respecte a la Uni\u00f3 Europea, tant pel que fa a poblaci\u00f3, amb l\u20191\u20195%, com a PIB, amb l\u20191\u20196%.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, el conjunt de centres CERCA figura en sisena posici\u00f3 en el r\u00e0nquing de finan\u00e7ament del programa europeu H2020, amb 444,5 M\u20ac a finals de l\u2019any 2020.<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa a l\u2019impacte econ\u00f2mic i al retorn que produeix l\u2019activitat investigadora, val a dir que els investigadors i investigadores ICREA atrauen 112M\u20ac de fons externs, mentre que la Generalitat hi inverteix 33,82M\u20ac. Aix\u00f2 representa un factor multiplicador de 3,3. A m\u00e9s, cada investigador ICREA fa possible el finan\u00e7ament d\u2019una mitjana de 6,7 llocs de treball.<\/p>\n\n\n\n

Membres del Grup Horitz\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Els membres del Grup Horitz\u00f3, que no perceben cap remuneraci\u00f3 ni compensacions en concepte d\u2019assist\u00e8ncia a reunions, s\u00f3n els seg\u00fcents:<\/p>\n\n\n\n