El m\u00f3n est\u00e0 buscant com millorar els \u00e8xits dels estudiants, per\u00f2 nom\u00e9s alguns tenen \u00e8xit. Pot ser que no hi hagi una soluci\u00f3 \u00fanica per a tothom, per\u00f2 definitivament hi ha algunes caracter\u00edstiques comunes que no ajuden a buscar una qualitat millor a trav\u00e9s de la implementaci\u00f3 de solucions innovadores. Aquests factors no s\u00f3n exclusius de l’educaci\u00f3. Ocorren en diferents sectors, per\u00f2 la forma final que adopten difereix d’un pa\u00eds a un altre, d’un sector a un altre. Si podem identificar i abordar les interfer\u00e8ncies, augmentaran notablement les possibilitats d’\u00e8xit. Aqu\u00ed est\u00e0 el nostre top 8.<\/p>\n
1. Subestimar o sobreestimar la preparaci\u00f3 de les escoles per al canvi<\/strong><\/p>\n L’educaci\u00f3 \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 complexa en la qual intervenen diverses parts interessades i els canvis porten temps. \u00c9s important avaluar i entendre clarament fins a quin punt una escola est\u00e0 preparada per implementar un o altre canvi. I aquesta no \u00e9s una decisi\u00f3 que hagi de basar-se en el sentiment subjectiu d’una sola persona.<\/p>\n Cal derivar o adoptar algun tipus de criteri que permeti avaluar els centres educatius, com per exemple, persones, fons, temps, infraestructura, experi\u00e8ncia, etc. En aquesta avaluaci\u00f3 han de participar, a m\u00e9s, persones de la comunitat que representin les diferents parts interessades ja que aquest exercici permetr\u00e0 comprendre millor la situaci\u00f3 actual.<\/p>\n Un cop fet aix\u00f2, es pot iniciar la fase de planificaci\u00f3 i plantejar objectius adequats que no han de ser ni massa ambiciosos ni massa f\u00e0cils.<\/p>\n 2. Manca d’implicaci\u00f3 de la direcci\u00f3<\/strong><\/p>\n Als centres educatius, aix\u00ed com en altres organitzacions, l’\u00e8xit dep\u00e8n en gran mesura de l’estrat\u00e8gia que adopti la direcci\u00f3. Els resultats de l’estudi PISA (OCDE) mostren que l’orientaci\u00f3 un\u00e0nime dels directors cap als resultats de l’aprenentatge en cada classe, el lideratge i l’adaptaci\u00f3 creativa de noves pr\u00e0ctiques d’aprenentatge condueixen a la millora dels \u00e8xits.<\/p>\n Finl\u00e0ndia, que ocupa el primer lloc en la classificaci\u00f3 d’aprenentatge, tamb\u00e9 destaca la import\u00e0ncia del director d’escola per millorar els resultats de l’aprenentatge. “Sens dubte, una organitzaci\u00f3 pot aconseguir grans resultats quan el lideratge \u00e9s pioner: pensa estrat\u00e8gicament, sempre busca la cooperaci\u00f3 possible, que l’equip es torni m\u00e9s intel\u00b7ligent. El mateix passa en els centres educatius, on \u00e9s encara m\u00e9s important que els l\u00edders no es perdin en les tasques rutin\u00e0ries i els problemes diaris “, afirma el director del Consell del F\u00f2rum d’Economia del Coneixement, Mindaugas Glodas.<\/p>\n 3. No tenir un pla<\/strong><\/p>\n Sense estrat\u00e8gia, l’execuci\u00f3 no t\u00e9 sentit i sense estrat\u00e8gia d’execuci\u00f3 \u00e9s in\u00fatil. El lideratge escolar tendeix a subestimar la import\u00e0ncia de tenir un pla ben escrit, concret i acordat amb les persones responsables, recursos necessaris, terminis i indicadors. Encara que sembli que s’emfatitza prou aix\u00f2, la realitat \u00e9s que \u00e9s una de les raons m\u00e9s comuns de frac\u00e0s, quan parlem de la implementaci\u00f3 de canvis en les escoles. I \u00e9s f\u00e0cil de resoldre!<\/p>\n 4. L’enfocament ascendent triomfa enfront de la co-creaci\u00f3<\/strong><\/p>\n Les millors idees no v\u00e9nen de “dalt”, sin\u00f3 d’aquells que realment treballen amb nens: els coneixen b\u00e9 i treballen per a ells. Un director d’escola ha de reunir un equip competent i deixar que es desenvolupi, assumeixi la responsabilitat i prengui decisions. Si no, es pot tenir els individus m\u00e9s brillants en el centre educatiu per\u00f2 no podran fer res.<\/p>\n 5. Sense suport o amb molt poc suport del professorat<\/strong><\/p>\n “La gent determina els canvis, per tant, cal invertir-hi. Fem que creixi la nostra gent; si donem suport al seu aprenentatge a trav\u00e9s de diferents mitjans, podrem ser superiors”, comenta el director general de “Thermo Fisher Scientific Baltics”, Algimantas Markauskas.<\/p>\n Els canvis innovadors porten alguns problemes i tracten de substituir els vells h\u00e0bits. En aquesta situaci\u00f3, podria ser necessari un nou conjunt de compet\u00e8ncies, per la qual cosa \u00e9s crucial trobar la manera correcta de donar suport aquesta transici\u00f3. Si aix\u00f2 no \u00e9s convincent, nom\u00e9s cal recordar la hist\u00f2ria seg\u00fcent: La primera persona afirma: “No veurem tots els beneficis d’aquesta innovaci\u00f3 si la nostra gent no apr\u00e8n a utilitzar-la amb efic\u00e0cia”. La segona persona pregunta: “I si invertim en la nostra gent i ells se’n van?” Primeres respostes: “I si no invertim en la nostra gent i ells s’hi queden?”.<\/p>\n 6. El sistema no fomenta nous comportaments<\/strong><\/p>\n \u00c9s important acordar l’objectiu final amb tota la comunitat escolar, per\u00f2 no cal deixar de banda la implementaci\u00f3 d’aquests acords.<\/p>\n Es parla d’integraci\u00f3 de diferents temes, per\u00f2 el pla d’aprenentatge no est\u00e0 adaptat per a aix\u00f2. Es parla de cooperaci\u00f3, per\u00f2 mai s’inverteix temps en aprendre a fer-ho efica\u00e7ment. Es parla d’ensenyament i aprenentatge de compet\u00e8ncies generals, per\u00f2 tot el que es mesura \u00e9s informaci\u00f3 basada en fets.<\/p>\n La m\u00e0xima “S’obt\u00e9 el que es mesura” \u00e9s m\u00e9s certa del que es creu, per la qual cosa cal adaptar b\u00e9 els incentius.<\/p>\n 7. Massa enfocament en la “novetat”<\/strong><\/p>\n El nou no sempre \u00e9s el millor. I centrar-se en la novetat pot fer que oblidem la millora real del proc\u00e9s d’aprenentatge i de l’experi\u00e8ncia dels estudiants. La innovaci\u00f3, per altra banda, no es tracta sobretot de “novetat”, sin\u00f3 de “valor”. Cal centrar-se m\u00e9s en el valor afegit que en la novetat.<\/p>\n 8. Pensar que l’\u00e8xit ha d’arribar immediatament<\/strong><\/p>\n Hem sentit moltes hist\u00f2ries d’\u00e8xit que cauen com un llampec des del cel ser\u00e8. Veiem a molta gent que instant\u00e0niament – despr\u00e9s d’una soluci\u00f3 innovadora o despr\u00e9s d’una sola idea – es converteixen en estrelles globals, nous profetes predicant que no hi ha res impossible, en multimilionaris. Per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s nom\u00e9s una banda de la hist\u00f2ria. El que tendim a passar per alt i el que els mitjans de comunicaci\u00f3 de vegades no subratllen prou \u00e9s quant treball dur, quant frac\u00e0s va haver a la creaci\u00f3 d’aquestes solucions innovadores. Hem de trobar respostes i solucions pel nostre compte, per\u00f2 sempre \u00e9s bo obtenir algun tipus de suport (encara m\u00e9s quan \u00e9s gratu\u00eft!). Podr\u00edem tenir just el que es necessita per comen\u00e7ar el viatge. M\u00e9s informaci\u00f3: http:\/\/steamedu.eu\/<\/span><\/strong>.<\/p>\n El projecte sySTEAM – enfocament sistem\u00e0tic per a la implementaci\u00f3 de l’educaci\u00f3 STEAM a les escoles (2017-1-LT01-KA201-035288) est\u00e0 cofinan\u00e7at pel Programa Erasmus + de la Uni\u00f3 Europea. El projecte \u00e9s executat per Virolai E.M.S.A., Kivi\u00f5li I High School, Vilnius \u017demynos Gymnasium, Fundaci\u00f3 Catalana per a la Recerca i la Innovaci\u00f3, Sihtasutus Oman\u00e4olise Kooli Arenduskeskus, F\u00f2rum d’Economia del Coneixement.<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El m\u00f3n est\u00e0 buscant com millorar els \u00e8xits dels estudiants, per\u00f2 nom\u00e9s alguns tenen \u00e8xit. Pot ser que no hi hagi una soluci\u00f3 \u00fanica per a tothom, per\u00f2 definitivament hi […]<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":2185,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","footnotes":""},"categories":[27],"tags":[],"class_list":["post-3333","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sala-de-premsa"],"yoast_head":"\n
No hi ha una drecera f\u00e0cil cap a l’\u00e8xit. Si hi hagu\u00e9s un, estaria abarrotat. Abra\u00e7ar la innovaci\u00f3 vol dir abra\u00e7ar la cultura de l’aprenentatge i la millora cont\u00ednua per a cada membre de la comunitat i per a la soluci\u00f3 que s’est\u00e0 tamb\u00e9 implementant.<\/p>\n