Programaci\u00f3 inform\u00e0tica, rob\u00f2tica, laboratoris virtuals, videojocs educatius, impressi\u00f3 3D, fot\u00f2nica, nanotecnologia… Les \u00faltimes tecnologies emergents entren ja a les escoles amb prometedores possibilitats per a optimitzar l\u2019ensenyament de les mat\u00e8ries STEAM (ci\u00e8ncia, tecnologia, enginyeria i matem\u00e0tiques). El programa europeu sySTEAM, en qu\u00e8 participa la Fundaci\u00f3 Catalana per a la Recerca i la Innovaci\u00f3 (FCRi), t\u00e9 com a objectiu incrementar l\u2019\u00fas educatiu de les tecnologies STEM a les aules.<\/p>\n
L\u2019FCRi ha estudiat, dins d\u2019aquest projecte, l\u2019estat actual d\u2019una \u00e0mplia gamma d\u2019aven\u00e7os i \u00e0rees cient\u00edfiques emergents \u2014algunes for\u00e7a m\u00e9s madures que d\u2019altres\u2014 amb diferents possibilitats i experi\u00e8ncia d\u2019aplicaci\u00f3 actual a les escoles. D\u2019entrada, totes aquestes tecnologies aporten un mateix avantatge lectiu: permeten implementar un model d\u2019aprenentatge basat en projectes interdisciplinaris, la formulaci\u00f3 de preguntes i la resoluci\u00f3 de problemes.<\/p>\n
L\u2019informe de l\u2019FCRi s\u2019ha focalitzat en 8 de les tecnologies STEM m\u00e9s prometedores a l\u2019hora de formar part del sistema educatiu preuniversitari: l\u2019\u00fas de diferents llenguatges de programaci\u00f3 inform\u00e0tica ad hoc; la rob\u00f2tica; els laboratoris virtuals; els videojocs educatius; els experiments low-cost, la impressi\u00f3 3D; l\u2019\u00f2ptica\/fot\u00f2nica i la nanotecnologia. Com i en quin estat de disponibilitat es troba actualment cadascuna?<\/p>\n
Les habilitats per a programar en llenguatges inform\u00e0tics van trigar a explotar-se a les escoles a causa de la infrainversi\u00f3 en ordinadors personals, derivada de la recessi\u00f3 dels anys 90 a Europa. No \u00e9s fins al per\u00edode 2004-2008, en paral\u00b7lel a l\u2019entrada en massa de maquinari amb alta resoluci\u00f3 d\u2019imatge al sistema educatiu, que es comencen a potenciar les habilitats programadores dels alumnes. Sorgeix aix\u00ed el llenguatge Scratch (2015), basat en el maneig de blocs interactius, en comptes de l\u00ednies de codi, que simplifica la tasca dels alumnes respecte a llenguatges anteriors, com ara el Logo (1967). D\u2019altres llenguatges el complementen despr\u00e9s, i les habilitats programadores, que inclouen la creaci\u00f3 de jocs senzills o el manteniment de llocs web, s\u2019hi van afegint als curr\u00edculums dels pa\u00efsos de la UE.<\/p>\n
A prim\u00e0ria i secund\u00e0ria, el treball en programaci\u00f3 aporta als nens i les nenes habilitats interdisciplin\u00e0ries que promouen el pensament cr\u00edtic, l\u00f2gic i abstracte; la resoluci\u00f3 de problemes; la implementaci\u00f3 d\u2019estrat\u00e8gies; l\u2019an\u00e0lisi i avaluaci\u00f3 d\u2019algoritmes; el treball en equip i, en general, una aproximaci\u00f3 creativa a la realitat.<\/p>\n
Aix\u00ed mateix, les aplicacions rob\u00f2tiques a l\u2019aula permeten treballar de forma \u00f2ptima aspectes dif\u00edcils d\u2019explicar i d\u2019entendre mitjan\u00e7ant esquemes te\u00f2rics cl\u00e0ssics. L\u2019\u00fas de petits robots fa possible als docents traslladar a la realitat conceptes complexos. Els moviments i interaccions dels robots forcen els alumnes a programar partint de dades imprecises, est\u00edmuls variables i elements imperfectes. Tot aix\u00f2 afavoreix la transversalitat i fa que l\u2019alumne percebi la formaci\u00f3 com un joc. Entre els usos lectius actuals de la rob\u00f2tica figuren, en aquest sentit, la simulaci\u00f3 rob\u00f2tica d\u2019expressions humanes i el desenvolupament de jocs de precisi\u00f3 protagonitzats per robots.<\/p>\n
Una altra tecnologia que fomenta \u00e0mpliament la transversalitat en diferents aspectes del curr\u00edculum \u00e9s l\u2019\u00fas dels anomenats Laboratoris Virtuals Remots (com ara Go-Lab Project, ChemCollective, 3D Labs UPM, Labster, VISIR…). Concebuts com un complement educacional, s\u00f3n espais virtuals on els alumnes poden operar de forma segura amb eines i experiments arriscats, tot fent simulacions d\u2019experiments sobre, per exemple, exploraci\u00f3 nuclear o t\u00e8cniques gen\u00f2miques. L\u2019estrat\u00e8gia aplicada per explotar-los es basa en t\u00e8cniques de ludificaci\u00f3 i immersi\u00f3 3D, molt atractives i interactives.<\/p>\n
Dins d\u2019aquest nou ecosistema, els videojocs educatius de base STEM, en forma de jocs Quiz i apps, tamb\u00e9 poden activar mecanismes socials essencials, com ara la capacitat de resoldre problemes o l\u2019empatia cap el treball en equip. La seva filosofia es resumeix en el lema \u201caprendre fent\u201d, sempre sota la tutela del professor.<\/p>\n
La relativa popularitzaci\u00f3 de la ci\u00e8ncia iniciada a la fi dels anys 80 amb fen\u00f2mens televisius com ara Cosmos, perllongada als 90, \u00e9s l\u2019origen primer de la tend\u00e8ncia educativa actual coneguda com l\u2019experimentaci\u00f3 low-cost. Es tracta de dissenyar experiments cient\u00edfics d\u2019\u00e0mbit STEM assimilables al curr\u00edculum basats en l\u2019\u00fas de materials reciclats quotidians, com ara ampolles i d\u2019altres elements pl\u00e0stics. Aquest nou enfocament permet als docents il\u00b7lustrar a l\u2019aula principis cient\u00edfics rellevants de forma senzilla i econ\u00f2mica.<\/p>\n
La impressi\u00f3 en 3D, l\u2019\u00f2ptica\/fot\u00f2nica i la nanotecnologia s\u00f3n, segons l\u2019informe de l\u2019FCRi que s\u2019ha fet en el marc del projecte europeu sySTEAM, noves mat\u00e8ries emergents amb un notable potencial en relaci\u00f3 amb l\u2019ensenyament STEM per\u00f2 encara en fase pr\u00e0cticament embrion\u00e0ria pel que fa al seu \u00fas a les aules.<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n