El programa educatiu Amgen TransferCiència connectarà de nou el món investigador i les escoles catalanes en la seva setena edició (curs 2025-2026). La iniciativa, impulsada per la biotecnològica Amgen i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) vol despertar vocacions científiques, en particular en genètica i biotecnologia, entre els alumnes de secundària i batxillerat, explotant el potencial didàctic i motivador d’aquestes disciplines per acostar la ciència real a l’alumnat. En aquesta edició, el programa arribarà a 300 alumnes de quart d’ESO i batxillerat de 15 centres educatius catalans, que acolliran classes magistrals i tallers pràctics a càrrec d’un equip investigador format per 15 persones (12 dones i tres homes).
Amb perfils que abasten sobretot l’etapa predoctoral i la postdoctoral, persones investigadores participants oferiran a l’alumnat una visió propera de la ciència en el seu dia a dia. A més, l’equip d’Amgen TransferCiència posarà a disposició del professorat materials didàctics per traslladar la ciència real a l’aula i reforçar l’aplicació pràctica dels continguts treballats a classe. El programa també proporciona eines com ara fonts d’electroforesi, pipetes i kits de diagnòstic per transformar l’escola en un veritable laboratori.
Metodològicament, Amgen TransferCiència aplica una fórmula didàctica pionera: la incorporació de joves científiques i científics en escoles i instituts, on treballen conjuntament amb el professorat per dissenyar i dur a terme col·laborativament activitats a classe que acosten la ciència de forma atractiva i pràctica. L’objectiu és reforçar el coneixement de l’alumnat en genètica i biotecnologia, despertar la seva vocació per estudiar alguna d’aquestes disciplines científiques, i ampliar la seva visió sobre les possibilitats professionals en aquests àmbits.
El programa forma investigadors i investigadores perquè plantegin a l’alumnat situacions d’aprenentatge que connectin amb contextos de la vida real, proposant escenaris que reflecteixen diferents blocs del currículum, com ara la cèl·lula, salut i malaltia, immunologia i genètica i evolució a ESO; i sabers de genètica, immunologia, biotecnologia i evolució a batxillerat, amb els corresponents camps de recerca.
Viure la ciència a classe en directe
“Divulgar la ciència que fem al laboratori és una experiència molt enriquidora, tant per les escoles com per a nosaltres mateixes, ja que rebem un ampli retorn per part de l’alumnat i el professorat”, explica Anna Oncins, investigadora postdoctoral de l’Institut de Salut Global de Barcelona ISGlobal. Enguany serà la quarta ocasió en què participarà a Amgen TransferCiència amb una classe magistral i posterior taller sobre l’ADN i el càncer hereditari a l’INS Josep Brugulat de Banyoles (Pla de l’Estany, Girona).
En la mateixa línia s’expressa Maite Caus, investigadora postdoctoral del Grup de Recerca Vascular i Renal de l’IRB Lleida, que ja ha format part del programa dos cops. En la seva opinió, “conèixer de primera mà les tècniques que fem servir al laboratori és una experiència molt motivadora per a l’alumnat i, alhora, els consciencia sobre la realitat de les malalties i com la ciència les pot combatre”. Caus impartirà una sessió teòrica i taller pràctic sobre malalties renals a l’Institut Antoni Torroja de Cervera (Segarra, Lleida).
A Catalunya, el total de centres participants ascendeix a 15, arribant per primera vegada a Vilafranca del Penedès i Sant Vicenç de Montalt (Barcelona); a Cervera, Esterri d’Àneu i Tàrrega (Lleida), i a Camarles (Tarragona). Aquests se sumen als centres participants en edicions anteriors situats a Manresa, Prat de Lluçanès i Torelló (Barcelona); Olot i Banyoles (Girona); i Reus i Valls (Tarragona).
Les investigadores i investigadors es desplacen als centres, als quals porten a terme classes presencials i tallers pràctics posteriors d’investigació i experimentació, utilitzant kits de laboratori professionals. En el marc de la setena edició d’Amgen TransferCiència a Catalunya es desenvoluparan classes i tallers sobre tècniques biotecnològiques d’edició i seqüenciació genètica, ADN del càncer i de malalties renals hereditàries, però també agroinfiltracions en plantes, i seqüenciació genètica massiva, entre d’altres temàtiques. A més, el programa ofereix a l’alumnat la possibilitat de participar en un concurs, Divulga en 2’, al qual poden presentar un vídeo de dos minuts explicant un concepte après durant la sessió magistral o el resultat del taller.
A nivell estatal, i a banda de Catalunya, Amgen TransferCiència es desenvoluparà també aquest curs 2025-2026 a Galicia, la Comunitat de Madrid, la Comunitat Valenciana i, per primera vegada, a Andalusia. L’equip investigador, format per 35 persones —més del 71% dones— cobrirà un total de 35 escoles en aquestes comunitats autònomes, amb més de 1.000 alumnes de quart d’ESO i batxillerat participants.
A continuació, trobareu diversos exemples d’activitats del programa Amgen TransferCiència que estaran disponibles per a cobertura mediàtica als centres escolars el dia de la seva realització a diferents localitzacions arreu Catalunya:
Teresa Capell, catedràtica de Biotecnologia Universitat de Lleida (UdL) – Agrotecnio; i Pau Argilés, professor de secundària i batxillerat, Vedruna Tàrrega: “Aplicació de les eines del genoma per protegir l’arròs de malalties causades per fongs”
IES Vedruna Tàrrega (Urgell, Lleida), 6 i 12 de novembre
Introducció als coneixements bàsics de les tècniques biotecnològiques d’edició del genoma i pràctica d’extracció de l’ADN de l’arròs i la seva visualització a classe. Hi ha prevista una visita al Laboratori de Biotecnologia Vegetal de la UdL per esbrinar si l’ADN aïllat conté una mutació, aplicant la tècnica de PCR i seqüenciació.
Blanca Valero, investigadora predoctoral de l’Institut Josep Carreras contra la Leucèmia: “De l’ADN als algoritmes: els secrets de la seqüenciació massiva”
INS Esteve Albert, Sant Vicenç de Montalt (Maresme, Barcelona), 21 de novembre
L’alumnat coneixerà com s’utilitzen les noves tècniques de seqüenciació massiva per llegir el codi genètic i com la intel·ligència artificial està revolucionant l’anàlisi de dades biològiques. S’utilitzarà un kit experimental per investigar de primera mà com es genera i interpreta la informació genètica.
Clara Ontañón, investigadora predoctoral del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG): “Les plantes emmalalteixen?”
IE Greda (Olot, Girona), 17 de novembre
S’hi estudiaran conceptes bàsics com ara l’estrès abiòtic i biòtic, malalties i patògens de plantes, vectors de transmissió de virus vegetals i sistemes de detecció de virus. Es realitzaran agroinfiltracions en plantes, tècnica d’introducció de bacteris, per al seu cultiu, en les fulles de les plantes per trobar vectors virals i estudiar proteïnes víriques.
Anna Oncins, investigadora postdoctoral de Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal): “L’ADN i el càncer hereditari”
INS Josep Brugulat de Banyoles (Pla de l’Estany, Girona), 3 i 4 de desembre
S’hi analitzarà l’ADN, el càncer i la seva genètica. L’alumnat crearà un experiment per detectar mutacions en gens supressors de tumors, associats al càncer hereditari. S’hi aplicaran eines bioinformàtiques per detectar aquests gens. Es simularà una PCR i, a través d’una electroforesi, es determinarà si hi ha mutacions en les mostres obtingudes.
Inés Gallego, investigadora predoctoral del Grup d’Investigació en Neurobiologia del Comportament (GReNeC) de la Universitat Pompeu Fabra: “Qui menteix? Ciència forense al volant”
Vedruna Ripoll (Ripollès, Girona), desembre (per concretar)
En aquesta activitat es plantejarà un escenari en què s’ha d’esbrinar si dues persones conductores implicades en un accident de trànsit greu consumien cocaïna. S‘hi parlarà sobre la cocaïna i els seus efectes en el cervell i s’utilitzarà un kit ELISA per analitzar mostres de les dues persones implicades i determinar qui n’era la persona consumidora.
Irene González, investigadora predoctoral del Grup de Retrovirologia i Estudis Clínics (GREC) d’IrsiCaixa: “Informació genètica, herència i enginyeria genètica bàsiques”
IE Manresa (Bages, Barcelona), gener (per concretar)
A partir de la pel·lícula “Five Feet A part”, es plantejarà com canviaria la vida dels dos protagonistes, Stella i Will, si la fibrosi quística tingués una cura genètica definitiva. S’hi repassaran conceptes bàsics sobre genètica i biotecnologia i es mostrarà per què són importants en l’àmbit de la salut. L’alumnat treballarà com a personal investigador dissenyant un experiment per “curar” el gen que provoca la fibrosi quística.
Maite Caus, investigadora postdoctoral del Grup d’investigació translacional vascular i renal de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida): “Diagnòstic d’una malaltia renal hereditària”
INS Antoni Torroja de Cervera (La Segarra, Lleida), 2 i 9 de febrer
Es relacionaran la genètica amb les malalties renals i, en la part pràctica, a través d’un estudi dels fenotips i d’una electroforesi, l’alumnat podrà determinar si una persona amb antecedents familiars de la malaltia, la pot patir o no.
Judit Prat, investigadora predoctoral del grup de recerca de Nanoeines Diagnostiques de l’Institut de Recerca de la Vall d’Hebron (VHIR): “Explorem al biotecnologia i la immunologia”
INS Cirviànum de Torelló (Osona, Barcelona)
L’alumnat descobrirà com funciona la biotecnologia i el sistema immunitari a través de la teoria i la pràctica, visualitzaran estructures moleculars en 3D i aprendran tècniques de laboratori com ara l’electroforesi, per observar com es separen les proteïnes.