El Barcelona Knowledge Hub de l’Academia Europaea (AE-BKH) inicia amb novetats el seu programa de divulgació científica de 2026 amb el nou cicle de diàlegs “El cervell i nosaltres: els enigmes de la ment”. Integrat per cinc sessions a càrrec de persones investigadores de primer nivell en aquest àmbit, que es portaran a terme a Barcelona durant els mesos de febrer i març, el cicle vol oferir una mirada única i accessible als grans reptes del coneixement humà relacionats amb l’òrgan més complex del nostre cos.
Amb temàtiques que cobriran des de la salut mental fins a la consciència, la memòria, l’envelliment i la relació entre cervell i tecnologia, els investigadors i investigadores compartiran el que avui sabem —i el que encara ignorem— sobre l’òrgan que ens defineix qui som. Amb un llenguatge entenedor i esperit obert, aquests diàlegs volen apropar la neurociència a la ciutadania i estimular la curiositat per entendre millor el cervell, la ment i el futur que estem construint.
Calendari / descripció de les sessions
Sessió 1. Dilluns 23 de febrer de 2026 a les 18.30 hores
Centre Cívic Vil·la Urània. (C. Saragossa, 29, Barcelona)
“Cervell i salut mental”
Una mirada actual a què entenem per salut mental i on situem els límits de la malaltia en un context de canvis socials accelerats. S’exploraran els principals avenços en recerca, els reptes en prevenció i tractament, i com podem construir models d’atenció més integradors i humans.
- Víctor Pérez Sola, director metge assistencial de l’Hospital del Mar, professor de la UPF, psiquiatra i investigador del CIBERSAM.
- Susana Ochoa Güerre, cap de Recerca del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, coordinadora del grup MERITT a l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu, i investigadora del CIBERSAM, pel grup G11.
- Moderador: Juan Benjamin Calderón Vega, metge, estudiant del màster en neurociències
Sessió 2. Dilluns 2 de març de 2026 a les 18.30 hores
Centre Cívic Guinardó (Ronda Guinardó, 113-141. Barcelona)
“El cervell i l’envelliment”
Com canvia el cervell al llarg de la vida i fins a quin punt pot mantenir la seva plasticitat? S’analitzaran els mecanismes en l’envelliment cerebral, les principals malalties neurodegeneratives i les noves vies per promoure un envelliment saludable.
- Mercè Boada Rovira, neuròloga, cofundadora, directora mèdica i cap del servei de la unitat clínica d’Ace Alzeheimer Center Barcelona.
- Marc Suárez-Calvet, neuròleg, Barcelona Beta Brain Research Center i Hospital del Mar.
- Moderador: Josep Corbella, periodista especialitzat en Ciència i Salut a La Vanguardia.
Sessió 3. Dilluns 9 de març de 2016 a les 18.30 hores
Centre Cívic Guinardó (Ronda Guinardó, 113-141, Barcelona)
“Cervell i consciència”
Què sabem —i què encara ignorem— sobre què és i com emergeix la consciència? Un diàleg entre neurociència, filosofia i intel·ligència artificial per entendre millor com el cervell dona lloc a l’experiència subjectiva i a la percepció del món.
- Rodrigo Quian Quiroga, professor ICREA i cap del Laboratori de Percepció i Memòria a l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar.
- Gustavo Deco, professor ICREA i catedràtic a la Universitat Pompeu Fabra on dirigeix el grup de Neurociència Computacional.
- Moderadora: Cristina Sáez Torres, periodista al diari Ara especialitzada en ciència i salut.
Sessió 4. Dilluns 16 de març de 2026 a les 18.30 hores
Biblioteca de la Sagrada Família (C. de Provença, 480, Barcelona)
“Com es guarda i es modifica la memòria?”
Des de l’hipocamp fins a la sinapsi, se’n farà un recorregut per les bases neuronals i moleculars de la memòria. Es parlarà de com es formen els records, per què s’obliden, com es transformen amb el temps i què ens revela l’existència de records falsos sobre el funcionament de la ment.
- Mara Dierssen i Sotos, directora del Laboratori Neurobiologia Cel·lular i de Sistemes al CRG i presidenta del Consell Espanyol del Cervell i de l’Associació Espanyola per a l’Avenç de la Ciència.
- Pilar Segura Torres, catedràtica de Psicobiologia de la Facultat de Psicologia i membre de l’Institut de Neurociències de la UAB
- Moderador: Pere Estupinyà, comunicador científic i escriptor.
Sessió 5. Dilluns 23 de març de 2026 a les 18.30 hores
Biblioteca de la Sagrada Família. Carrer de Provença, 480. Barcelona
“Neurotecnologia: una solució o un problema?”
Les noves tecnologies (micro i nanoelectrònica, tècniques d’imatge, ultrasons, neuromodulació) ens poden permetre llegir l’activitat cerebral i estimular el cervell d’una manera més precisa que els fàrmacs. El seu desenvolupament serà transformador per abordar les patologies que afecten el cervell, però també pot redefinir allò que som.
- Mavi Sánchez-Vives, professora d’investigació ICREA a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer, especialitzada en nanotecnologies, estimulació elèctrica cerebral i interfícies cervell-ordinador.
- Javier Solana Sánchez, director de Recerca a l’Institut Guttmann.
- Moderadora: Valentina Raffio, periodista especialitzada en ciència i medi ambient.

