El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha afirmat aquesta tarda en l’acte de lliurament de la primera edició dels Premis de Ciència Oberta de Catalunya, que “creure en la ciència és creure en el futur de Catalunya”. Durant l’acte, celebrat a l’Auditori del Palau de la Generalitat, el cap de l’Executiu ha remarcat que “avui no només lliurem uns premis al mèrit científic, avui fem una declaració de principis sobre com entenem la ciència, quin paper volem per a la ciència i quina transcendència li donem a la ciència”.
El president Illa ha subratllat que l’excel·lència investigadora i la naturalesa oberta de la recerca “no només són compatibles, sinó que es necessiten”. En aquest sentit, ha assegurat que compartir coneixement “no és perdre competitivitat, és multiplicar resultats” i ha reivindicat que els principis FAIR —que la ciència sigui trobable, accessible, interoperable i reutilitzable—, “resumeixen a la perfecció com entenem també el servei públic en el Govern que presideixo”.
En la seva intervenció, el cap de Govern ha felicitat els guardonats i ha recordat que “un país que estima i valora la ciència és un país més humà”. “M’haureu sentit dir que Catalunya té la voluntat de liderar, però no de qualsevol forma, no per ser més que ningú, sinó per contribuir més que ningú al progrés global”, ha conclòs.
Per la seva part, la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, ha fet èmfasi en que “des del Govern treballem perquè la ciència oberta sigui el veritable eix vertebrador de la recerca feta a casa nostra, tal com es reflecteix a la Llei de la ciència de Catalunya, en l’objectiu de consolidar Catalunya com a pol internacional de referència, posicionat entre els millors d’Europa”. “La ciència oberta pretén consolidar la transparència i l’accessibilitat en la gestió de les dades de recerca i promoure el coneixement obert a la societat”, ha afirmat.
Els Premis de Ciència Oberta de Catalunya s’emmarquen en l’Estratègia catalana en ciència oberta, aprovada pel Ple de la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació (CIRI) de la Generalitat de Catalunya, i en la Llei 9/2022, de la ciència de Catalunya, que identifica la ciència oberta com a eix vertebrador de la recerca al nostre país. Els guardons són convocats pel Departament de Recerca i Universitats, el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI).
Reconeixement als principis de la ciència oberta
Josep Perelló, catedràtic de Física de la Matèria Condensada de la Universitat de Barcelona (UB), ha estat guardonat en la categoria per a personal investigador sènior (Premi Mercè Durfort), per la seva àmplia trajectòria en la promoció dels principis de la ciència oberta amb un enfocament multidisciplinari, interdisciplinari i transdisciplinari. El guardó, que reconeix la promoció dels principis i objectius de la ciència oberta al llarg de la carrera científica, està dotat amb 35.000 euros.
El Premi Joan Modolell, categoria per a personal investigador de menys de 40 anys, ha estat concedit ex aequo a Blanca Arias, professora titular al Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), i a Jordi Gené, investigador en Teledetecció Proximal i IA a l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA). Aquesta modalitat està dotada amb 15.000 euros. La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha estat reconeguda en la tercera categoria dels guardons, el Premi Montserrat Sebastià, destinat a entitats. Té una dotació de 75.000 euros.
La ciència oberta pretén consolidar la transparència i l’accessibilitat en la gestió de les dades de recerca i promoure el coneixement obert a la societat. Els nous premis volen fer el coneixement acadèmic més accessible a tothom, apropant també els resultats de la recerca a la comunitat acadèmica; aplicar els valors de la ciència oberta a les activitats de recerca; i facilitar que la ciència pugui ser feta amb i per a la societat.
Els noms de les tres categories dels premis reten homenatge a persones investigadores catalanes ja desaparegudes de notable prestigi dins la comunitat científica: la biòloga cel·lular Mercè Durfort (1943 – 2022), el bioquímic i genetista molecular Joan Modolell (1937 – 2023) i la investigadora en l’ecologia de la informació i gestió de continguts digitals Montserrat Sebastià (1957 – 2014).