La creixent desconnexió entre la societat europea i la ciència, fruit d’una crisi de confiança accentuada en els darrers anys, protagonitzarà la Disputatio de Barcelona 2025, debat acadèmic anual organitzat pel Barcelona Knowledge Hub de l’Academia Europaea (AE-BKH) i l’Ajuntament de Barcelona, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), que es celebrarà dijous 27 de novembre (17.00 h, Saló de Cròniques, Ajuntament de Barcelona). Massimiano Bucchi, catedràtic de Sociologia de la Ciència i la Comunicació a la Universitat de Trento (Itàlia) i Gloria Origgi, doctora en Filosofia i experta en epistemologia social de l’Institut Jean Nicod (CNRS) de París (França), exploraran en quina mesura Europa experimenta una fractura genuïna entre recerca, coneixement i població i com restaurar la confiança en la ciència com a bé comú. Patricia Fernández de Lis, redactora en cap de ‘Materia’, secció de ciència d’El País, moderarà l’acte.
Sota el títol “La desconnexió entre la ciència i la societat: una crisi de confiança europea?”, ambdós experts analitzaran, en llengua anglesa, l’accentuació en el darrers d’aquesta crisi de confiança i com el valor social del coneixement objectiu està sent qüestionat, minvant i, en alguns casos, obertament rebutjat. Els moviments anticientífics, abans marginals, ara influeixen en l’opinió pública i en les polítiques, impulsats tant per l’escepticisme europeu local com per narratives negacionistes agressives importades dels Estats Units i esteses per les xarxes socials.
Aquesta desconnexió planteja qüestions urgents sobre el paper de la ciència en les societats democràtiques. Com pot el coneixement científic mantenir la seva rellevància social sense esdevenir elitista o tecnocràtic? Què significa reconstruir la confiança en una època de desinformació i visions del món polaritzades? Els desenvolupaments tecnològics es veuran afectats per l’afebliment del coneixement científic? Bucchi i Origgi respondran a aquestes qüestions en un format d’acte caracteritzat per un alt nivell d’interacció amb el públic —integrat per estudiosos pluridisciplinaris i públic general— i inspirat en la Disputatio original celebrada a Barcelona el 1263, un debat teològic entre intel·lectuals cristians i jueus presidit pel rei Jaume I d’Aragó.
Participants
Massimiano Bucchi, catedràtic de Sociologia de la Ciència i la Comunicació a la Universitat de Trento (Itàlia). Un científic compromès amb la divulgació científica i el diàleg social. Especialista en la percepció pública de la ciència i la comunicació científica. Ha investigat com les societats construeixen la confiança o la desconfiança envers els científics i les institucions. Defensa la renovació del contracte social entre la ciència i la societat. Molt crític amb els models verticals i paternalistes de comunicació científica. El seu darrer llibre és Geniuses, Heroes, and Saints: The Nobel Prize and the Public Image of Science i és l’autor de l’influent Science In Society: An Introduction to Social Studies of Science.
Gloria Origgi, doctora en Filosofia i experta en epistemologia social de l’Institut Jean Nicod (CNRS) de París (França). Experta en la confiança epistèmica, la reputació i la circulació del coneixement. Ha escrit extensament sobre com es construeix la credibilitat a l’era digital, on la informació és abundant, però la confiança fràgil. La seva obra explora com l’autoritat científica depèn cada cop més de sistemes de credibilitat mediada —com ara la reputació, la posició institucional o els rànquings algorítmics— en lloc de l’accés directe als fets. És l’autora de Reputation: What It Is and Why It Matters (Princeton UP, 2017), una obra clau per entendre el paper de la reputació en el coneixement públic.
Patricia Fernández de Lis (moderadora), es redactora en cap de “Materia”, secció de ciència d’El País, Madrid. Disposa d’una àmplia experiència en la moderació de debats públics de ciència amb èmfasi en l’impacte social.
Música per a la Disputatio
La Disputatio de Barcelona 2025 inclourà un programa musical concebut com un diàleg entre dos períodes que marquen l’evolució de la nostra comprensió del coneixement i l’harmonia. El primer, evocarà la Il·lustració —el context intel·lectual i artístic en què va néixer la ciència moderna— a través de l’obra de Jean-Marie Leclair, la música del qual encarna l’equilibri, la claredat i la raó. El segon, ens portarà fins a l’actualitat, amb Aleix Puig, un compositor que reflexiona sobre la transformació i la recerca de sentit en un món en constant canvi.
Jean-Marie Leclair (1697–1764)
Sonate à deux violons sans basse, Op. 12, núm. 1, en si menor
Una de les figures més destacades del barroc francès, Leclair va unir l’elegància de l’estil francès amb la llibertat expressiva de l’escola italiana. La seva Sonata per a dos violins en si menor, Op. 12 núm. 1, exemplifica els ideals de la Il·lustració: el diàleg entre iguals, la simetria estructural i una racionalitat elegant expressada a través del so.
Aleix Puig i Caminal
Les transformacions: Vol · Alè · Incendi
Compositor i violinista, Puig explora el potencial expressiu de la textura, la ressonància i el silenci. Les transformacions (Vol · Alè · Incendi) reflexiona sobre les dinàmiques del
canvi, l’energia de la renovació i la relació íntima entre l’emoció i el pensament en l’acte creatiu.
Intèrprets
Elisabet Bataller i Sara Balasch, violins. Orquestra Barroca Catalana.
Disputatio 2025
Lloc: Saló de Cròniques, Ajuntament de Barcelona, Pl. de Sant Jaume, 1, 08002 Barcelona
Data: dijous 27 de novembre
Hora: de 17.00 a 18.30 h. Confirmacions: aebarcelona@fcri.cat