En el marc del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, la vuitena edició de #científiques porta un total de 578 investigadores d’entitats de recerca públiques i privades a fer xerrades simultànies davant 40.000 alumnes de 6è de primària i 1r d’ESO (d’11 a 13 anys), de 530 escoles d’arreu Catalunya, situades a 229 municipis diferents. Aquesta iniciativa reivindicativa de referència per a la comunitat de dones investigadores catalanes i per a les escoles, vol fomentar les vocacions cientificotècniques entre les nenes i els nens i combatre els estereotips de gènere a l’escola entorn les disciplines STEM, tot creant models propers i reals de dones científiques.
#científiques està organitzada des de 2019 per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) i el Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), en col·laboració amb els Departaments d’Educació i Formació Professional i de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya. Amb aquestes xerrades, es pretén posar en relleu el paper estratègic de les dones en la ciència i la tecnologia, transmetent la idea que tothom pot dedicar-se a la ciència, la tecnologia i les disciplines STEM, sigui quin sigui el seu gènere. Les xerrades, que culminen un complex procés d’assignació i posterior col·laboració entre investigadores i escoles, se centren en la vida, trajectòria i activitat professional de cadascuna de les #científiques. Algunes conferències seran impartides per més d’una investigadora alhora i també hi haurà d’altres intervencions retransmeses per estríming. La iniciativa, s’alinea conceptualment amb l’Estratègia d’Igualtat de Gènere en la Ciència (EIGEC) del Govern i amb l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 5 de Nacions Unides.
Formada per investigadores, tecnòlogues, enginyeres, gestores d’innovació, emprenedores, directives i comunicadores, la comunitat de #científiques ha crescut des de les 101 científiques i 103 escoles de la seva primera edició (2019) fins a les 578 professionals de la ciència i 530 escoles implicades enguany. Del total de participants de 2026, el 72% de les #científiques provenen de 92 organismes públics de recerca, incloent-hi universitats icentres de recerca. Destaquen la Universitat de Barcelona (amb 41 investigadores), la Universitat Autònoma de Barcelona (amb 20), l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (18) i el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (17). Un 28% de les investigadores participants enguany pertanyen a les empreses HP, Boehringer Ingelheim, Provital Group, Alcon, BASF, B. Braun, Aigües de Barcelona, Werfen, Eurecat i Henkel. Es compta, igualment, amb la col·laboració de Grupo Menarini.
Actes inicials a Tortosa i Reus amb Sara García Alonso
Aquesta vuitena edició de #científiques ha comptat amb dues xerrades prèvies d’apertura d’activitats a Tortosa (Baix Ebre) i Reus (Baix Camp), celebrades dilluns 9 de febrer i protagonitzades per Sara García Alonso, biòloga molecular, investigadora del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO) i primera espanyola seleccionada com a astronauta de reserva per l’Agència Espacial Europea (ESA).
El primer acte es va dur a terme al Col·legi Diocesà Sagrada Família de Tortosa, on García Alonso va intervenir per compartir la narració de forma propera de la seva experiència personal i trajectòria com a investigadora i astronauta, fent també una explicació del l’eclipsi total de Sol que podrem viure a Catalunya el pròxim 12 d’agost, especialment en les comarques de Terres de l’Ebre i Tarragona. Sis estudiants van pujar a l’escenari per fer-li les preguntes preparades per l’alumnat. L’acte va comptar amb la presència de 144 alumnes de 6è de primària i 1r d’ESO del Col·legi Diocesà Sagrada Família de Tortosa i 80 alumnes de 1r d’ESO de l’Institut de Camarles. Les conselleres de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, i d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor, van inaugurar l’acte.
La consellera Montserrat ha defensat que “com a científica sé fins a quin punt és determinant comptar amb referents femenins en la ciència. Ho sé per experiència pròpia: veure altres dones obrint camí en laboratoris, universitats i centres de recerca pot despertar vocacions i canviar vides. Per això avui, 11 de febrer, celebrem el talent, la curiositat i la capacitat transformadora de les nenes i joves que volen fer de la ciència el seu projecte de futur.” A més, ha afegit que “el futur del coneixement necessita totes les mirades, totes les veus i tot el talent. I això només és possible amb una presència plena i equitativa de les dones en tots els àmbits STEM. No podem permetre que cap nena deixi de somiar a ser científica per manca de suport, d’expectatives o de referents.”
Per la seva part, la conseller Menor ha defensat que “l’educació és una eina transformadora. I la coeducació trenca estereotips i garanteix la igualtat d’oportunitats, que és el el fonament de la societat que aspirem a construir. És imprescindible que les nenes i les joves tinguin accés a referents femenins en la ciència, la tecnologia, la indústria o el sector primari; àmbits on, històricament, les dones hem estat menys presents.”
Posteriorment, Sara García Alonso va participar en la segona activitat de #científiques de la jornada: un diàleg amb la docent de ciències Maria Dolors Sans Rosich a l’Escola Puigcerver de Reus. L’acte va aplegar com a públic 60 alumnes de 1r d’ESO d’aquest centre educatiu reusenc i va ser clos també per les conselleres Montserrat i Menor.
Seguint la dinàmica iniciada en la passada edició, #científiques disposa d’un pòster promocional protagonitzat enguany per una il·lustració de Tamara Vázquez Schröder, investigadora de l’institut de Física d’Altes Energies (IFAE), on lidera un grup de recerca en física de partícules. L’artista que l’ha dibuixada és la dissenyadora gràfica, il·lustradora i directora d’art Gemma Terol García.
Dins del programa d’aquesta iniciativa s’ofereix també el curs «#científiques: més enllà de l’11F», una formació reglada de 15 hores que vol ajudar el personal docent que participa a #científiques en el seu dia a dia a l’aula, dotant-lo de recursos per incrementar la identitat STEM de les nenes i els nens de 6è de primària i 1r d’ESO. La formació vol contribuir a enriquir la seva pràctica docent i els aportarà estratègies per inspirar i motivar l’alumnat, especialment les noies, a veure la ciència com un camí accessible i atractiu per a tothom.
Bretxa de gènere persistent malgrat els avenços
Malgrat els avenços en les primeres etapes de la carrera acadèmica, la desigualtat de gènere continua sent una realitat en els nivells més alts del sistema científic. Les dones ocupen només el 30% dels càrrecs acadèmics de màxim nivell a la Unió Europea, fins i tot en àmbits on estan àmpliament representades. Pel que fa al lideratge institucional, només el 26% de les direccions d’institucions acadèmiques estan ocupades per dones, tot i que la paritat és més propera en els òrgans de govern, on representen el 39% dels membres (She Figures 2024, Comissió Europea).
A Espanya, la bretxa de gènere és especialment visible en els estudis STEM. En gairebé cap grau universitari d’aquest àmbit les dones arriben al 50% de l’alumnat, amb percentatges especialment baixos en Matemàtiques (36%), Física (27%), Telecomunicacions (23%) o Informàtica (13%). Aquesta desigualtat s’accentua encara més en la Formació Professional, on el 52% dels homes graduats ho fan en especialitats STEM, mentre que en el cas de les dones el percentatge cau fins al 7%. A més, en la majoria dels cicles formatius STEM, tant de grau mitjà com superior, la proporció entre homes i dones és pràcticament de nou a un (ESADE, 2024).
A Catalunya, l’anàlisi elaborada per CERCA a partir de la base de dades UNEIX (2023) mostra que, als centres CERCA, el desequilibri en la carrera científica entre homes i dones s’inicia just després del doctorat. La presència femenina disminueix progressivament a mesura que s’avança en la trajectòria professional, fins al punt que el nombre de dones en posicions de lideratge científic no és proporcional al volum de dones altament qualificades i es manté pràcticament estancat.
Pel que fa a les matrícules de nou ingrés als estudis d’enginyeria i arquitectura a les universitats catalanes, el curs 2023-2024 van representar el 5,5% del total en el cas de les dones i el 15% en el dels homes. Tot i aquesta desigualtat, cal destacar com a dada positiva que el percentatge de dones matriculades en aquests estudis ha augmentat en més d’un punt percentual des del curs 2019-2020 (BIST, a partir de dades del Departament de Recerca i Universitats, 2024).
Trobada prèvia de #científiques
Com cada any, #científiques ha donat el tret de sortida amb la Trobada de #científiques, un acte en què estan convocades les #científiques participants a l’edició d’enguany i les autoritats. Aquesta vuitena trobada, va tenir lloc el 27 de febrer a l’Aula Magna de la UAB Casa Convalescència i es va centrar en la representació de les professionals de la ciència i la tecnologia en els mitjans de comunicació. La jornada va comptar amb la intervenció de les investigadores Pampa García Molina, directora del Science Media Centre (SMC) España; Sandra Acosta Verdugo, cap de grup de recerca al Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC) de la Fundació Pasqual Maragall i professora de Neuroanatomia a la Universitat de Barcelona (UB); Anna Sánchez Vidal, professora agregada i investigadora del grup de recerca Geociències Marines de la UB; i Tamara Vázquez Schröder, investigadora a l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) i membre de la col·laboració científica ATLAS del CERN.
L’esdeveniment va comptar, igualment, amb una benvinguda a càrrec del director general del BIST, Eduard Vallory; el director general de l’FCRI, Miquel Gómez Clares; la directora general de Currículum i Desenvolupament Professional del Departament d’Educació i Formació Professional, Sonia Fernández Cuenca; i la directora general de Recerca del Departament de Recerca i Universitats, Teresa Sanchis. La cloenda va ser realitzada pel rector de la UAB, Javier Lafuente, i la consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor.